, , , , , , ,

Mirar de cara les nostres pors

Som humans i som meravellosos, tenim la potència extraordinària de transformar les realitats i generar impactes positius i transformadors en les vides dels altres (i en la nostra per descomptat). També es cert que sovint això no és tan fàcil i tenim moltes pors que ens bloquegen i ens mantenen ancorats en vells sistemes de funcionament o aterrits per mil motius no som capaços de fer un pas (ni endavant ni endarrere).
Hi ha moments delicats que temem de forma intensa: dir no a una persona estimada per algun motiu, fer-nos respectar quan pensem que no han estat considerats amb nosaltres, argumentar les pròpies posicions en relació a temes diversos i haver d’enfrontar discrepàncies. Una de les formes més habituals de resoldre aquest trànsit tan incòmode és evitar la situació que genera aquesta por i aleshores tema resolt; doncs la veritat és que no queda resolt i de fet encara ho empitjora.
Defugir la situació problemàtica només far que alimentar “l’escena temuda” amb els fantasmes d’allò que podia haver estat i de què podia haver passat, i si m’hagués dit i m’hagués fet i quina por, i pobre de mi i bla, bla, bla. Acabem amb el cor encongit i més atemorits que al principi. Què fer aleshores?
No sé si hi ha la resposta, sé que una bona estratègia és afrontar el moment i mantenir-se en ell. Afrontar-lo vol dir que anem a buscar allò que ens fa por i ho mirem de cara, amb coratge; el que és molt poderós d’observar és que la font de les nostres pors no només no creix sinó que el fet d’estar allà davant i mirant-la de front ens fa veure la realitat del que hi ha, (neta de pols i palla), la realitat/dificultat acostuma a ser més manejable que no pas les òrbites que li pintem a sobre i tot el que arribem a imaginar-nos.
Més enllà de les nostres pors i el seu impacte negatiu d’angoixa i neguit; el cert és que compleixen un paper important i positiu en les nostres vides. Trobar la intenció positiva de la por, es a dir quin és el missatge que té de bo per mi de tenir por és tota una experiència de descobriment i de creixement personal.
Qui s’anima? Sort.

/0 Comentarios/por

Ser fidel a un mateix

Acabo de llegir El laberint de la felicitat i la veritat és recomanable, una lectura de paraules molt sencilles i de missatges molt potents. Sóc dels que guixa els llibre, subratllo, poso comentaris, etc; i entre moltes cites i reflexions em quedo amb la següent:

“Tu ets el teu propi camí
Si t’ets fidel,
siguis on siguis
et trobaràs sempre
al centre del laberint”
M’agrada mot aquesta reflexió perquè considero que la feina del Coach (amb “C” en majúscules) no té tan a veure amb millorar alguna capacitat o habilitat específica sino en acompanyar els altres i ajudar-los a ser fidels a ells mateixos, al que són, al que volen, a allò que no es donen l’oportunitat o el permís de ser. Ser fidel a un mateix, al cap i a la fi, resulta una exigència molt elevada per aquests temps que corren; malgrat tot l’esforça paga la pena.
Fin aviat.
/0 Comentarios/por
, , ,

¿Para qué una visión?

Existe un cuento en el que un maestro budista le pregunta a su discípulo para que sirve una puesta de sol; el alumno sorprendido y con muchas ganas de dar una respuesta razonable empieza a considerar los beneficios inmediatos de una puesta de sol, sus reflexiones le llevan a considerar…
– No se puede comprar ni vender, ni regalar.
– No se puede comer.
– No te la puedes llevar a casa.
– No la puedes hacer desaparecer si no te gusta.
– no puedes….

El almuno se dirige a su maestro con convicción y le dice “maestro una puesta de sol no sirve para nada”; con una sonrisa compasiva el maestro mira al alumno y le dice ” una puesta de sol sirve para caminar”; es una imagen que nos guía y nos marca un camino. Para eso sirve.

En muchas ocasiones tendemos a pensar en si las cosas están bien o mal. Para hacerlo comparamos lo que sucede, lo que nos pasa o lo que nos cuentan con alguna referencia interna de lo que entendemos que debe ser. Para ir a una entrevista de trabajo nos vestimos de un modo determinado porque pensamos que eso es lo que se espera (ajustamos nuestra indumentaria a una imagen interna de lo que debe ser). Todos tenemos esta visión, con mayor o menor conciencia de visión de cómo deben ser las cosas.

¿Y tu? ¿Te has preguntado cómo es tu visión en relación a tu vida? ¿Cómo quieres que sea tu trabajo, tu familia, tus relaciones afectivas? La vida va, aún sin sentido de visión. Puedes vivir tu vida o ser vivido por ella; al fin y al cabo el tiempo va a transcurrir igual, pero un sentido claro de tu visión y una profunda conexión con ella puede ayudarte a construir el tipo de vida que sueñas.

Bueno, esto es sólo una idea, no tiene porqué tener sentido o ser cierta en ningún caso pero sino tenemos claro hacia dónde vamos, ¿cómo vamos a llegar?
Un saludo.
Toni

/0 Comentarios/por