Felicidad Aplazada
Utilitzo aquest títol com un homentage a les persones que están participant i co-construint el Programa PHAD de Forum i La Fundació Catalana de Cooperació a Lleida. Decidir-se a fer un treball de revisió de les pròpies pràctiques professionals i estar oberts al feedback honest i constructiu d’altres, és una esforç que malgrat que necessàri no tothom està disposat a fer. Com acostuma a passar són els participants (que no alumnes) els que t’ensenyen i comparteixen amb tu allò que saben. Sense fer demagògia, ets tu el que aprens.
Avui parlàvem de la “felicidad aplazada”´, aportació molt interessant, la idea és tenir consciencia de totes les coses que un va fent al llarg de la vida per ser feliç després; per exemple: quan acabi els estudi seré feliç, quan em posicioni professionalment serè feliç, quan em casi, quan tingui un fill, quan acabi de pagar la hipoteca, quan…no cal que continuï oi? ja ens entenem.El missatge que avui plantejàvem era que perseguir la felicitat d’aquesta manera, és una quimera amb molts components d’estupidesa (tan humana també cal dir-ho). Que ajornar el reforç pot ser en termes d’intel·ligència emocional un valor important però per la majoria dels mortals és més important i cal prestar atenció a que les coses que fas siguin en elles mateixes font de goig i alegria.
Que sigui tan apassionant el resultat final com el procés que has invertit en construir-lo. La meta, l’objectiu podem gaudir-lo uns instants, el procés en canvi ens pot requerir hores, setmanes i anys. Posem-hi cura doncs, posem-hi cura.
En breu alguna reflexió més sobre aquesta jornada de autoreflexió estratègica, que ha estat tan interessant.
Estem en contacte.