, , , , , , ,

Coaching y Gestión de la Incertidumbre

Publicat a Mon Empresarial. Maig de 2008

Los directivos se encuentran sometidos a intensa presión por obtener resultados, las exigencias diarias son mayores y cada uno de los movimientos es observado, analizado y puesto en tela de juicio. Por más que pretendamos ser sólidos y determinados y mostrar como cada una de las acciones que realizamos forman parte de un despliegue estratégico, lo cierto es que no existen protocolos de actuación para sostener la incertidumbre, y la soledad asociada al puesto nos hace dudar en muchas ocasiones. Esto es lo más normal del mundo. El coaching personalizado viene a reforzar que este espacio de incertidumbre se transforme en claridad, que el proceso de toma de decisiones se realice con consciencia gracias a la participación del coach como caja de resonancia directiva. La escucha, las preguntas para generar reflexión y un feedback directo al que muchas veces el manager no puede acceder por su propia posición han hecho del coaching una disciplina de gran relevancia y utilidad empresarial.

, , , , , , ,

Mirar de cara les nostres pors

Som humans i som meravellosos, tenim la potència extraordinària de transformar les realitats i generar impactes positius i transformadors en les vides dels altres (i en la nostra per descomptat). També es cert que sovint això no és tan fàcil i tenim moltes pors que ens bloquegen i ens mantenen ancorats en vells sistemes de funcionament o aterrits per mil motius no som capaços de fer un pas (ni endavant ni endarrere).
Hi ha moments delicats que temem de forma intensa: dir no a una persona estimada per algun motiu, fer-nos respectar quan pensem que no han estat considerats amb nosaltres, argumentar les pròpies posicions en relació a temes diversos i haver d’enfrontar discrepàncies. Una de les formes més habituals de resoldre aquest trànsit tan incòmode és evitar la situació que genera aquesta por i aleshores tema resolt; doncs la veritat és que no queda resolt i de fet encara ho empitjora.
Defugir la situació problemàtica només far que alimentar “l’escena temuda” amb els fantasmes d’allò que podia haver estat i de què podia haver passat, i si m’hagués dit i m’hagués fet i quina por, i pobre de mi i bla, bla, bla. Acabem amb el cor encongit i més atemorits que al principi. Què fer aleshores?
No sé si hi ha la resposta, sé que una bona estratègia és afrontar el moment i mantenir-se en ell. Afrontar-lo vol dir que anem a buscar allò que ens fa por i ho mirem de cara, amb coratge; el que és molt poderós d’observar és que la font de les nostres pors no només no creix sinó que el fet d’estar allà davant i mirant-la de front ens fa veure la realitat del que hi ha, (neta de pols i palla), la realitat/dificultat acostuma a ser més manejable que no pas les òrbites que li pintem a sobre i tot el que arribem a imaginar-nos.
Més enllà de les nostres pors i el seu impacte negatiu d’angoixa i neguit; el cert és que compleixen un paper important i positiu en les nostres vides. Trobar la intenció positiva de la por, es a dir quin és el missatge que té de bo per mi de tenir por és tota una experiència de descobriment i de creixement personal.
Qui s’anima? Sort.

Ser fidel a un mateix

Acabo de llegir El laberint de la felicitat i la veritat és recomanable, una lectura de paraules molt sencilles i de missatges molt potents. Sóc dels que guixa els llibre, subratllo, poso comentaris, etc; i entre moltes cites i reflexions em quedo amb la següent:

“Tu ets el teu propi camí
Si t’ets fidel,
siguis on siguis
et trobaràs sempre
al centre del laberint”
M’agrada mot aquesta reflexió perquè considero que la feina del Coach (amb “C” en majúscules) no té tan a veure amb millorar alguna capacitat o habilitat específica sino en acompanyar els altres i ajudar-los a ser fidels a ells mateixos, al que són, al que volen, a allò que no es donen l’oportunitat o el permís de ser. Ser fidel a un mateix, al cap i a la fi, resulta una exigència molt elevada per aquests temps que corren; malgrat tot l’esforça paga la pena.
Fin aviat.
, , , , ,

Coaching personal y la sensación de vivir en la frontera

Cómo reaccionamos en algunos momentos de nuestra vida termina por definirnos. En ocasiones sentimos que hay algo que ya no resulta como antes, sentimos o tenemos las evidencias que lo que hacemos ya no es suficiente…y no es la cantidad. Trabajamos con más empeño pero algo se escapa.
Sentimos como si nuestros recursos personales, todas nuestras capacidades y habilidades ya no fuesen de la utilidad que eran antes; hemos llegado a la frontera. Al final de la realidad que conocemos. Estamos al máximo de lo que somos capaces y ya no es suficiente, y cómo los pioneros, tenemos toda la incertidumbre por delante para avanzar hacia no sabemos donde. Es un gran momento, en el que todo está por definir, pero ocurre que el temor a lo desconocido puede bloquearnos y dejarnos dando vueltas en ese punto de frontera. Cuidado con eso, puedes vivir mucho tiempo en la frontera.
Este es un momento delicado, cuando te sientes que estás ahí, porqué todos hemos sentido eso alguna vez, ¿qué haces?, ¿aceptas eso y sigues adelante?, ¿niegas lo que está sucediendo? Es revelador darse cuenta cómo para sobrevivir tenemos que seguir haciendo una serie de cosas y en cambio para crecer tenemos que hacer otras que nos cuestan más y nos exigen mayores entregas.
Date permiso y cruza al otro lado, lo que queda por descubrir es siempre más grande, más brillante, más pleno…suerte.