Entrades

, , , , , , , , ,

Coaching y Gestión de la Incertidumbre

Publicat a Mon Empresarial. Maig de 2008

Los directivos se encuentran sometidos a intensa presión por obtener resultados, las exigencias diarias son mayores y cada uno de los movimientos es observado, analizado y puesto en tela de juicio. Por más que pretendamos ser sólidos y determinados y mostrar como cada una de las acciones que realizamos forman parte de un despliegue estratégico, lo cierto es que no existen protocolos de actuación para sostener la incertidumbre, y la soledad asociada al puesto nos hace dudar en muchas ocasiones. Esto es lo más normal del mundo. El coaching personalizado viene a reforzar que este espacio de incertidumbre se transforme en claridad, que el proceso de toma de decisiones se realice con consciencia gracias a la participación del coach como caja de resonancia directiva. La escucha, las preguntas para generar reflexión y un feedback directo al que muchas veces el manager no puede acceder por su propia posición han hecho del coaching una disciplina de gran relevancia y utilidad empresarial.

/0 Comments/by
, , , , , , , , ,

Mirar de cara les nostres pors

Som humans i som meravellosos, tenim la potència extraordinària de transformar les realitats i generar impactes positius i transformadors en les vides dels altres (i en la nostra per descomptat). També es cert que sovint això no és tan fàcil i tenim moltes pors que ens bloquegen i ens mantenen ancorats en vells sistemes de funcionament o aterrits per mil motius no som capaços de fer un pas (ni endavant ni endarrere).
Hi ha moments delicats que temem de forma intensa: dir no a una persona estimada per algun motiu, fer-nos respectar quan pensem que no han estat considerats amb nosaltres, argumentar les pròpies posicions en relació a temes diversos i haver d’enfrontar discrepàncies. Una de les formes més habituals de resoldre aquest trànsit tan incòmode és evitar la situació que genera aquesta por i aleshores tema resolt; doncs la veritat és que no queda resolt i de fet encara ho empitjora.
Defugir la situació problemàtica només far que alimentar “l’escena temuda” amb els fantasmes d’allò que podia haver estat i de què podia haver passat, i si m’hagués dit i m’hagués fet i quina por, i pobre de mi i bla, bla, bla. Acabem amb el cor encongit i més atemorits que al principi. Què fer aleshores?
No sé si hi ha la resposta, sé que una bona estratègia és afrontar el moment i mantenir-se en ell. Afrontar-lo vol dir que anem a buscar allò que ens fa por i ho mirem de cara, amb coratge; el que és molt poderós d’observar és que la font de les nostres pors no només no creix sinó que el fet d’estar allà davant i mirant-la de front ens fa veure la realitat del que hi ha, (neta de pols i palla), la realitat/dificultat acostuma a ser més manejable que no pas les òrbites que li pintem a sobre i tot el que arribem a imaginar-nos.
Més enllà de les nostres pors i el seu impacte negatiu d’angoixa i neguit; el cert és que compleixen un paper important i positiu en les nostres vides. Trobar la intenció positiva de la por, es a dir quin és el missatge que té de bo per mi de tenir por és tota una experiència de descobriment i de creixement personal.
Qui s’anima? Sort.

/0 Comments/by
, , , , , ,

Coaching d’Equips: una qüestió de diferència sobre la feina que fem

Molts dels projectes que realitzem tenen a veure amb persones que s’apunten a una curs de “x” per millorar una habilitat o aprendre una tècnica. Fa un parell de dies un participant em demanava què feiem nosaltres de diferent en les formacions ja que sempre teniem molts assitents.
El cert és que tot i no saber exactament que fan els altres si hi han algunes coses que tenim presents:
  • No som formadors, vull dir que tots ja tenim una forma ben determinada i no volem donar un altre. Som respectuosos.
  • No ensenyem res; ens limitem a generar/dissenyar escenaris de reflexió per tal que cada persona pugui aprendre allò que necessita.
  • No transmetem continguts; això ho podeu trobar a internet (estar llegint aquest post ja és una mostra). El que fem és que enfrontem les persones que participen vers uns objectius formatius de manera que puguem generar els aprenentatges que necessitem. Les formacions són programes de coaching d’equips enfocats per habilitats. Aquesta és la diferència.
  • No deixem anar el rotllo (no més del que la nostra naturalesa ens demana ;-) ), treballem aprenentatge significatiu lligat a les necessitats dels participants. “Donar menys menjar però que alimenti més”.
  • Aprendre és fàcil, divertit i una experiència que agradable, fem per que això sigui posible. El rigor i el humor són ingredients al 50%.
  • Cada persona és única, vull dir que les categories i grups i demés són consideracions molt útils per dissenyar accions de marketing però en temes de persones ens agrada seguir la regla de : No hi ha regla en tema de persones: centrat en la persona i explora que necessita.

La diferència està en l’enfocament.Bé, aquesta és una linia de pensament i convicció de com enfrontar intervencions de desenvolupament, no contempla tot el que fem o creiem però us pot donar una idea, espero que la pogueu utilitzar.

Fins aviat

/0 Comments/by