, , , , ,

No et rendeixis

Aquest post proposa unes paraules d’alè per a aquells i aquelles que, dia a dia,ho intenten i estan al peu del canó.

Quin cansament, veritat? Quantes vegades sents que ja no pots més? Intentes tot el que has après, els trucs, la retallada en curt, totes les teves destreses i al finalres no canvia, ni millora ni es mou; només un llanguir d’opcions que cada vegadava va a menys.
Com no desanimar-se?, Com no abatre’s?, Com no desesperar-se? Oi? No vaig a contar-te una “milonga” de pensament positiu del tipus “si vols pots”; l’entorn és realment molt dur. Tots i totes portem temps en un context molt complicat, massa temps .. Per a alguns que no tenen feina i que per més que barallen, no els surt i els altres que sí en tenen i els costa una immensitat mantenir per mil motius … .Veig cada dia el cansament en la seva mirada, i també la desesperació (que no hi ha esperança que “això” canviï) i també ho entenc. Veig moltes persones sotmeses a gran pressió per obtenir un tipus de resultats i no saben com arribar-hi, perquè al capdavall ningú ho sap.

No tinc una resposta clara de com afrontar tanta incertesa, però puc compartir amb tu un poema preciós de Benedetti que és una clara crida a resistir, a seguir en la lluita, a no abandonar-se …

 

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
No te rindas

 

De vegades, tanta lluita, tanta exigència ens deixa esgotats; “Descansa,descansar no és abandorar, és reprendre energies per seguir en el camí”

Aquests dies de Setmana Santa, poden ser la porta al descans necessari. Sortir a passejar les neurones, trobar espai per a un / a mateix / a, per prendre un cafè, per llegir, per oxigenar i “allunyar-se” una mica de la lluita diària, no per negar-la ni oblidar-la, sinó per a prendre el respir necessari i tornar al Camí amb més energia.

Pots decidir fixar-te objectius, posar en marxa plans, consultar webs, veure vídeos inspiradors, qualsevol cosa que et serveixi és vàlida, cuida’t tu per poder tenir cura del teu camí i la teva tasca.

Una salutació,

Toni

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

* Copy This Password *

* Type Or Paste Password Here *